Art.6. Ús d’habitatge.

1. L’habitatge és l’edifici o part d’un edifici destinat a l’allotjament o residència familiar o bé a col·lectiu similar.
2. Cada categoria i tipus de sòl que tingui permès aquest ús tindrà fixat, de la mateixa manera, el nombre màxim d’habitatges que s’hi poden contruir, ja sigui perquè tingui definida la densitat d’habitatges bruta, ja sigui perquè tingui definit el nombre màxim de forma general.
3. Cada parcel·la que tingui permès aquest ús, tindrà determinat el nombre màxim d’habitatges que s’hi pot construir, ja sigui perquè tingui definit el nombre màxim d’habitatges per parcel·la: unifamiliar, bifamiliar, trifamiliar, etc., ja sigui perquè tingui fixada una densitat h’habitatges per parcel·la.

Si la Norma no determina cap dels dos factors, s’entendrà que el coeficient anterior és el resultat de repartir la densitat bruta d’habitatges per hectàrea pels metres quadrats de sòl per edificar.

4. L’augment del nombre d’habitatges permesos per edifici tindrà la consideració d’infracció urbanística greu.
5. L’ús d’habitatge també es podrà definir com l’ús de vivenda.