Ordenances Fiscals 2006


ORDENANÇA FISCAL núm. 1

 

Impost sobre Béns Immobles

 

Article 1. Disposicions generals.

 

D’acord amb el que disposa l’article 59.1 en relació amb l’article 15.2, tots dos del RDLegislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, s’exigeix l’Impost sobre Béns Immobles, regulat pels articles 60 i següents de l’esmentada Llei.

 

A més, caldrà atenir-se al que estableix la Llei 48/2002, de 23 de desembre, del cadastre immobiliari, i les disposicions concordants o complementàries dictades a l’efecte de desplegar la normativa assenyalada.

 

Article 2. Tipus de gravamen.

 

Fent ús de la facultat concedida per l’article 73 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, i de conformitat amb el que s’hi disposa, el tipus de gravamen de l’Impost sobre Béns Immobles, en cas que es tracti de béns de naturalesa urbana queda fixat en el 0,603 %, i en cas que es tracti de béns de naturalesa rústica, en el 0,700 %.

 

L'Ajuntament exigirà un recàrrec del 50 % de la quota líquida de l'impost als immobles d'ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, si compleixen les condicions que es determinin reglamentàriament. S’entén per immobles d'ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent aquells que es troben desocupats un mínim de 334 dies a l’any. Els immobles que es destinin al lloguer turístic restaran exempts.

 

Aquest recàrrec, que s’exigirà als subjectes passius d’aquest impost, es meritarà el 31 de desembre i es liquidarà anualment per l’Ajuntament, una vegada constatada la desocupació de l’immoble.

 

L’Ajuntament podrà agrupar en un únic document de cobrament totes les quotes relatives a un mateix subjecte passiu quan es tracti de béns rústics situats en el municipi d’imposició.

 

Article 3. Infraccions i sancions.

 

1. Són casos especials d’infracció el no compliment d’allò que disposa el Reial Decret 1448/1989, d’1 de desembre, pel que fa als terminis establerts per a l’obligació de declarar les altes i/o variacions que es produeixen en el Padró de l’Impost sobre Béns Immobles.

 

2. Pel que fa referència a la qualificació d’infraccions tributàries i a les sancions que els corresponguin en cada cas, s’ha d’estar al que assenyalen els articles 77 i següents de la Llei General Tributària, les disposicions que la complementes i despleguen i l’Ordenança Fiscal General.

 

3. La imposició de sancions mai no eximeix de la liquidació i cobrament de les quotes meritades i que no han prescrit.

 

Article 4. Bonificacions.

 

1. Tindran dret a una bonificació del 50% en la quota íntegra de l’impost sempre i quan se sol·liciti per part dels interessats abans de l’inici de les obres, els immobles que constitueixin l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària tan d’obra nova com de rehabilitació equiparable a la mateixa, i no figurin entre els béns del seu immobilitzat.

 

El termini d’aplicació d’aquesta bonificació comprendrà des del període impositiu següent a aquell en què s’iniciïn les obres fins el posterior a l’acabament d’aquestes, sempre i quan durant aquest temps es realitzin obres d’urbanització o construcció efectiva, i sense que sota cap concepte pugui excedir de tres períodes impositius.

 

Per poder gaudir d’aquesta bonificació els interessats hauran de complir els següents requisits:

 

Acreditació .de la data d’inici de les obres d’urbanització o construcció, el que es farà mitjançant certificat del tècnic-director competent de les obres, visat pel col·legi professional.

Acreditació on consti que l’empresa es dedica a l’activitat d’urbanització, construcció i promoció immobiliària, la qual es farà mitjançant la presentació dels estatuts de la societat.

Acreditació on consti que l’immoble objecte de la bonificació és de la seva propietat i no forma part de l’immobilitzat, la qual es farà mitjançant còpia de l’escriptura pública o alta cadastral, i certificació de l’administrador de la societat, o fotocòpia del darrer balanç presentat a l’AEAT, a efectes de l’impost sobre societats.

Fotocòpia de l’alta o darrer rebut de l’impost sobre activitats econòmiques.

 

La sol·licitud de la bonificació es podrà formular des que es pugui acreditar l’inici de les obres, i l’acreditació dels requisits anteriors podrà fer-se mitjançant qualsevol altra documentació admesa en dret.

 

2. Els habitatges de protecció oficial i els equiparats a aquests segons les normes de la comunitat autònoma, gaudiran d’una bonificació del 50% durant el termini de tres anys, comptat des de l’any següent a la data de l’atorgament de la qualificació definitiva.

 

Aquesta bonificació es concedirà a petició de la persona interessada i es podrà fer efectiva en qualsevol moment anterior a l’acabament dels tres períodes impositius de duració de la mateixa i tindrà efecte des del període impositiu següent en què se sol·liciti.

 

Per tenir dret a aquesta bonificació les persones interessades hauran de portar la següent documentació:

- Escrit de sol·licitud de la bonificació.

- Fotocòpia de l’alteració cadastral (MD 901)

- Fotocòpia del certificat de qualificació de l’habitatge de protecció oficial.

- Fotocòpia de l’escriptura pública o nota simple del Registre de la Propietat de l’immoble.

- Si en l’escriptura pública no hi constés la referència cadastral, fotocòpia del rebut de l’impost sobre béns immobles corresponent a l’exercici anterior.

 

3. Tindran dret a una bonificació del 95% de la quota íntegra els béns rústics de les cooperatives agràries i d’explotació comunitària de la terra, en els termes establerts en la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre Règim Fiscal de les cooperatives.

 

4. Els subjectes passius que tinguin la condició de titulars de família nombrosa tenen dret a una bonificació sobre la quota íntegra de l’impost corresponent al domicili habitual de 80 euros, amb el límit que aquest import representi com a màxim el 90% de la quota íntegra.

 

A aquests efectes s’entendrà com a domicili habitual aquell en el que figuri empadronat el subjecte passiu en la data d’acreditament de l’impost.

 

En cas que la quantitat indicada superi el 90% de la quota, es disminuirà la quota fins al percentatge indicat.

 

Aquesta bonificació té caràcter rogatori i cal sol·licitar-la abans del 30 de juny, amb aportació del títol vigent de família nombrosa emès per la Generalitat i el rebut de l’Impost sobre el béns immobles.

 

5. Bonificació del 10% de la quota íntegra de l’impost per habitatges en els que hi hagi instal·lats sistemes per l’aprofitament tèrmic o elèctric de la energia provenint del sol per autoconsum.

 

L’aplicació d’aquesta bonificació estarà condicionada a que les instal·lacions per producció de calor incloguin col·lectors que disposin de la corresponent homologació per l’Administració competent.

 

6. Les bonificacions regulades en els punts anteriors hauran de ser sol·licitades pel subjecte passiu i amb caràcter general l’efecte de la concessió d’aquestes bonificacions començarà a partir de l’ exercici següent, quan la bonificació se sol·liciti abans que la liquidació sigui ferma, es concedirà si en la data de devengo de l’impost es reuneixin els requisits exigits per al seu gaudi.

 

7. Les bonificacions regulades en aquest article són compatibles entre sí quan ho permeti la naturalesa de la bonificació y de l’immoble corresponent; i s’aplicaran, en tot cas, per l’ordre en el que las aquestes apareguin relacionades en els esmentats punts, minvant successivament la quota íntegra de l’impost.

 

Article 5. Exempcions

 

Gaudeixen d’exempció els béns de naturalesa urbana i valor inferior a 601.01 EUROS.

 

DISPOSICIÓ FINAL

 

Aquesta ordenança fiscal entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona. Continuarà vigent mentre no se’n acordi la modificació o derogació.

ORDENANÇA FISCAL núm. 2

 

Impost sobre vehicles de tracció mecànica

 

Article 1. Naturalesa, objecte i fonament.

 

Aquest Ajuntament en virtut del que disposa l’article 106 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local i d’acord amb el que preveu l’article 59.1 del RDLegislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, exigeix l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica que es regularà per la present Ordenança redactada d’acord amb el que disposen els articles 92 al 99, 1 del RDLegislatiu 2/2004 esmentat.

 

Article 2. Coeficient.

 

En ús de les facultats que concedeix l’article 95.4 1 del RDLegislatiu 2/2004, i de conformitat amb el que s’hi disposa el coeficient d’increment de les quotes de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica que s’aplica en aquest municipi queda fixat en 1,887335.

 

Potència i classe de vehicles

EUROS

A) Turismes

 

De menys de 8 cavalls fiscals

23,65

De 8 fins a 11,99 cavalls fiscals

63,84

De més de 12 fins a 15,99 cavalls fiscals

134,77

De més de 16 fins a 19,99 cavalls fiscals

167,87

De més de 20 cavalls fiscals

209,82

B) Autobusos

 

De menys de 21 places

156,05

De 21 a 50 places

222,26

De més de 50 places

277,82

C) Camions

 

De menys de 1.000 quilograms de càrrega útil

79,21

De 1.000 a 2.999 quilograms de càrrega útil

156,05

De 2.999 a 9.999 quilograms de càrrega útil

222,26

De més de 9.999 quilograms de càrrega útil

277,82

D) Tractors

 

De menys de 16 cavalls fiscals

33,10

De 16 a 25 cavalls fiscals

52,02

De més de 25 cavalls fiscals

156,05

E) Remolcs i Semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica

 

De menys de 1.000 quilograms de càrrega útil

33,10

De 1.000 a 2.999 quilograms de càrrega útil

52,02

De més de 2.999 quilograms de càrrega útil

156,05

F) D’altres vehicles

 

Ciclomotors

8,28

Motocicletes fins a 125 cc

8,28

Motocicletes de més de 125 cc. fins a 250 cc

14,18

Motocicletes de més de 250 cc. fins a 500 cc

28,37

Motocicletes de més de 500 cc. fins a 1.000 cc

56,74

Motocicletes de més de 1.000 cc

113,49

 

3. El concepte de les diverses classes de vehicles i les regles per a l’aplicació de les tarifes serà el que es determini amb caràcter general per l’administració de l’Estat. En el seu defecte hom s’estarà a allò que disposa el Codi de la Circulació pel que fa als diferents tipus de vehicles i caldrà tenir en compte, a més, les regles següents:

 

a) S’entendrà per furgoneta el resultat d’adaptar un vehicle de turisme al transport mixt de persones i coses, per mitjà de la supressió de seients i de vidres, l’alteració de les mides i de la disposició de les portes i altres alteracions que no modifiquin essencialment el model del qual deriva. Les furgonetes tributaran com a turismes, d’acord amb la seva potència fiscal, salvant els casos següents:

1. Si el vehicle era habilitat per al transport de més de 9 persones, tributarà com a autobús.

2. Si el vehicle estava autoritzat per al transport de més de 525 quilos de càrrega útil, tributarà com a camió.

 

b) Per a l’aplicació d’aquest impost, els motocarros tindran la consideració de motocicletes i, per tant, tributaran segons la capacitat de la seva cilindrada.

 

c) Quan es tracti de vehicles articulats, tributaran simultàniament i per separat el que ocasioni la potència tractora i els remolcs i semi-remolcs que arrossegui.

 

d) Pel que fa a ciclomotors, remolcs i semi-remolcs que, d’acord amb la seva capacitat, no estiguin obligats a matriculació, es consideraran com a aptes per a la circulació des del moment que se n’hagi expedit la certificació corresponent per part de la delegació d’indústria o, en tot cas, quan estiguin realment en circulació.

 

e) Les màquines autopropulsades que puguin circular per les vies públiques sense ésser transportades o arrossegades per altres vehicles de tracció mecànica, tributaran per les tarifes corresponents als tractors.

 

Article 3. Gestió.

 

La quota només es prorratejarà en els casos tipificats en l’article 96.3 del RDLegislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, i en el supòsit d’exportació del vehicle.

 

El pagament de l’Impost s’acredita per mitjà del rebut tributari corresponent.

 

Article 4. Bonificacions.

 

a) Gaudiran d’una bonificació del 100% de la quota de l’impost, producte aquesta de multiplicar la tarifa pel coeficient municipal, els vehicles històrics o els que tinguin una antiguitat superior als vint-i-cinc anys.

 

b) El període de la antiguitat es computarà des de la data de fabricació del vehicle, i en el supòsit de desconeixement d’aquesta des de la de la seva primera matriculació. Si tampoc hi ha possibilitat de saber aquesta última data es prendrà la que fa referència a aquella en què es va deixar de fabricar el model corresponent.

 

c) En el supòsit de vehicles amb una antiguitat inferior als vint-i-cinc anys que per les seves característiques específiques i intrínseques poder ser considerats com a vehicles històrics o d’època, hauran d’acreditar la seva pertinença en el registre pertinent.

 

d) No es consideraran vehicles amb dret a bonificació aquells que estant d’acord amb els requisits establerts de qualitat històrica o d’antiguitat superior als quaranta anys s’utilitzen, bé regularment o bé cojunturalment, a alguna activitat comercial o d’índole econòmica en general.

 

e) Per poder gaudir de la bonificació, aquesta haurà de ser sol·licitada per la persona interessada, subjecte passiu de l’impost , durant el transcurs de l’any anterior al de la seva aplicació, aportant fotocòpia de la documentació i certificat de pertinença a algun Club legalment constituí t si s’escau, tal com s’assenyala en l’apartat c).

 

f) Gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota de l’impost, producte aquesta de multiplicar la tarifa pel coeficient municipal, els vehicles elèctrics, híbrids i els que consumeixen gas i biocombustible.

 

Article 5. Autoliquidació.

 

1. D’acord amb allò que assenyala l’article 98 1 del RDLegislatiu 2/2004, aquest impost s’exigirà en règim d’autoliquidació, seguint els tràmits que a l’efecte determini l’Ajuntament.

 

2. En el cas de primeres adquisicions de vehicles o quan aquests es reformin de manera que alteri la seva classificació als efectes d’aquest impost, els subjectes passius presentaran, davant l’oficina gestora corresponent, en el termini de trenta dies que es comptaran des de la data de l’adquisició o reforma, una declaració-liquidació segons el model aprovat per aquest Ajuntament, que contindrà els elements de la relació tributària imprescindibles per a la liquidació normal o complementària que s’escaigui i la realització de la mateixa. S’acompanyaran la documentació acreditativa de la seva compra o modificació, el certificat de les seves característiques tècniques i el Document Nacional d’Identitat o el Codi d’Identificació Fiscal del subjecte passiu.

 

3. Simultàniament a la presentació de la declaració-liquidació a què es refereix l’apartat anterior, el subjecte passiu ingressarà l’import de la quota de l’impost resultant de la mateixa. Aquesta autoliquidació tindrà la consideració de liquidació provisional mentre que l’oficina gestora no comprovi que la mateixa s’ha efectuat mitjançant la correcta aplicació de les normes reguladores de l’impost.

 

4. Els subjectes passius presentaran, en el termini de trenta dies que es comptaran des de la data d’expedició del permís de circulació per part de la Prefectura de Trànsit, una declaració ajustada al model aprovat per aquest Ajuntament, que expressarà aquest fet i la matrícula assignada al vehicle.

 

5. L’oficina gestora practicarà la corresponent liquidació normal o complementària, que serà notificada individualment als interessats, amb indicació del termini d’ingrés i dels recursos procedents.

 

DISPOSICIÓ FINAL.

 

Aquesta ordenança fiscal entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona. Continuarà vigent mentre no se’n acordi la modificació o derogació.

 

ORDENANÇA FISCAL núm. 3

 

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres

 

Article 1. Naturalesa, objecte i fonament.

 

Aquest Ajuntament en virtut del que disposa l’article 106 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local i d’acord amb el que preveu l’article 59.2 del RDLegislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres que es regularà per la present Ordenança redactada d’acord amb el que disposen els articles 100 a 103 1 del RDLegislatiu 2/2004 esmentat.

 

Article 2. Fet imposable.

 

1. El fet imposable de l’Impost el determina la realització, dins del terme municipal, de qualsevol construcció, instal·lació o obra per a la qual s’exigeix la llicència corresponent d’obra, s’hagi obtingut o no aquesta llicència, sempre que l’expedició correspongui a aquest Ajuntament.

 

2. Les construccions o obres a que fa referència l’apartat anterior podran consistir en:

 

I. Obres de nova planta.

 

1.Construcció d’edificis destinats a habitatges i addició de noves plantes en construccions de la mateixa naturalesa.

 

2. Edificis o construccions en zona rural destinats a residència d’esbarjo o de temporada.

 

3. Edificis destinats exclusivament a establiments industrials de fabricació o de transformació de matèries i de productes.

 

4. Construccions rurals destinades exclusivament a explotació agrícola o ramadera.

 

5. Qualsevol altre tipus d’edifici de construcció no especificat en els epígrafs anteriors.

 

II. Obres de reforma o millora.

 

1. Obres de reforma o millora en habitatges i en els elements comuns de l’immoble sotmesos al règim de propietat horitzontal.

 

2. Obres de condicionament de locals o de transformació d’habitatges per destinar-los a establiments comercials o industrials i totes les addicions, les millores o les reformes que s’hi efectuï n, un cop s’hagin destinat a aquesta finalitat.

 

3.Construcció de piscines, instal·lacions esportives i d’esbarjo o qualsevol altra obra o elements ornamentals fixos en jardins i terrenys, tant en zona rural com urbana.

 

4.Obres en edificis, tant les que modifiquen la disposició interior com l’aspecte exterior

 

5. Construcció de tanques i tancaments urbans o rurals de caràcter permanent.

 

6. Enderrocament d’edificis o de construccions de qualsevol tipus.

 

III. Instal·lacions industrials.

 

Instal·lacions industrials subjectes a la llicència segons el Pla General Municipal i les disposicions concordants

 

IV. Obres de fontaneria i clavegueram.

 

V. Obres als cementiris.

 

VI. Qualsevol altra construcció, instal·lació i obres que requereixin la llicència corresponent.

 

3. Són actes no subjectes:

 

a) Les tasques de neteja, d’esbrossada i de jardineria a l'interior dels solars, sempre que no impliquin la destrucció dels jardins.

b) Les obres d'urbanització, de construcció o d'enderroc d'un edifici, en cas que siguin executades per ordre municipal amb la direcció dels serveis tècnics de l'Ajuntament.

c) Les obres de supressió de guals per reposar la vorera i la modificació o reforma de guals per tal d’adaptar-los als requeriments de noves ordenances municipals.

d) Les obres interiors per tal d'adequar en els edificis espais per a contenidors de recollida selectiva d'escombraries i aparcament de bicicletes.

e) Les obres per treure rètols de publicitat.

f) Totes les obres necessàries per eliminar barreres arquitectòniques i l'adequació a mesures d'aïllament tèrmic i acústic.

g) Les obres de conservació que es facin a l’exterior dels habitatges (pintura, arremolinat, estucat, etc.)

 

Article 3. Subjectes passius.

 

1. Són subjectes passius, en concepte de contribuents, les persones físiques o jurídiques i les entitats assenyalades a l’article 33 de la Llei General Tributària que siguin propietàries de les construccions i instal·lacions o obres que són l’objecte de la imposició.

 

2. Són subjectes passius substituts del contribuent les persones que sol liciten les corresponents llicències o realitzen les construccions, instal·lacions o obres, si no fossin els contribuents mateixos.

 

Article 4. Base imposable, quota, tipus de gravamen i acreditació.

 

1. La base imposable d'aquest impost està constituïda pel cost real i efectiu de la construcció, de la instal·lació o de l'obra, entenent-se com a tal el seu cost d'execució material. A l'efecte esmentat, es prendrà com a cost d'execució material, quan es tracti de construccions, instal·lacions o obres amb projecte visat, l'import més elevat entre el pressupost de referència (Pr) i el pressupost d'execució (Pem), que constin a la fitxa de característiques del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya o document similar expedit a l'efecte.

 

2. No formen part de la base imposable, en cap cas, l'IVA i altres impostos anàlegs, propis de règims especials, ni tampoc les taxes, preus públics, i altres prestacions patrimonials de caràcter públic local relacionades amb aquestes construccions, instal·lacions o obres, ni tampoc els honoraris de professionals, el benefici empresarial del contractista ni qualsevol altre concepte que no integri, estrictament, el cost d'execució material.

 

3.- En les liquidacions definitives l’Ajuntament es reserva el dret de comprovar l’abast i l’import real de les obres realment realitzades.

 

4.- De les bases imposables de les declaracions/liquidacions provisional i definitiva es deduiran el cost de la part d’obra que correspongui a la supressió de barreres arquitectòniques als edificis o construccions de nova planta o a la reforma d’edificacions existents.

 

5.- Tampoc formaran part de les bases imposables esmentades en el punt anterior el cost de la part de l’obra consistent en l’estricta instal· lació de plaques solars, fotovoltàics i receptor d’energies eòliques i, en general, qualsevol altra instal· lació d’aquest tipus captadora d’energies dolces, sempre i quan sigui la font d’energia.

 

6.- La quota de l’impost és el resultat d’aplicar a la base imposable el tipus de gravamen.

 

7.- El tipus de gravamen és del 3,5% del pressupost d’execució material en les liquidacions provisionals i del cost real i efectiu de l’obra en les definitives.

 

8.- L’impost s’acredita des que s’inicia la construcció, instal·lació o obra, malgrat que no es compti encara amb la corresponent autorització administrativa.

 

Article 5. Bonificacions.

 

1. Es bonificarà les construccions, instal·lacions o obres declarades d’especial interès o utilitat pública pel Ple municipal en un 25 per cent de la quota.

 

2. Es bonificarà igualment, les construccions, instal·lacions o obres que incorporin sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de la energia solar per a autoconsum, un 10 per cent de la quota; les construccions, instal·lacions o obres de protecció oficial, un 25 per cent de la quota i les construccions, instal·lacions o obres que afavoreixen les condicions d’accés i habitabilitat dels discapacitats, un 25 per cent de la quota.

 

Article 6. Gestió i recaptació.

 

1. S’estableix l’autoliquidació com a forma de gestió de l’impost; conseqüentment, el subjecte passiu haurà de declarar la base imposable, determinar la quota i ingressar-la en els terminis fixats en aquest article.

 

2. El sol·licitant d’una llicència per realitzar les construccions, instal·lacions o obres que constitueixen el fet imposable de l’impost haurà de presentar en el moment de la sol·licitud el projecte i el pressupost d’execució material estimat. Aquest pressupost haurà d’estar visat pel Col·legi Oficial corresponent quan això constitueixi un requisit preceptiu.

 

3. La quota resultant de l’autoliquidació provisional que haurà de presentar l’interessat quan sol·liciti la llicència, no serà inferior a l’import que resulti d’aplicar el tipus impositiu a les quanties de la fitxa de característiques del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

 

4. La quota referida a l’anterior apartat 3 es podrà ingressar des del moment en què es sol·liciti la llicència d’obres, conjuntament amb el dipòsit de la taxa per l’activitat administrativa de la seva expedició. El termini per fer l’ingrés de la quota provisional de l’ICIO conclou deu dies després de la notificació de la concessió de la llicència d’obres.

 

5. Un cop acabades les construccions, instal·lacions o obres, i en el termini d’un mes des de l’acabament, el subjecte passiu haurà de presentar declaració sobre el seu cost real i efectiu, a la qual haurà d’adjuntar la documentació, acreditativa, que pot consistir en el pressupost definitiu, les certificacions d’obra, la declaració d’obra nova o qualsevol altra documentació que, a judici dels servis municipals, pugui considerar-se vàlida per a la determinació del cost real.

 

6. L’Ajuntament, mitjançant la comprovació administrativa corresponent, podrà modificar, si procedeix, la base imposable a què es refereix l’apartat 3, practicarà la liquidació definitiva corresponent i exigirà del subjecte passiu o li reintegrarà, si s’escau, la quantitat que correspongui.

 

7. La liquidació definitiva notificada al subjecte passiu s’ingressarà en els terminis establerts amb caràcter general per la legislació tributària.

 

8. L’execució de les construccions d’obres queda subjecta a la vigilància, a la fiscalització i a la revisió de l’Administració municipal que la durà a terme per mitjà dels seus tècnics i agents.

 

Les llicències i les cartes de pagament, o les fotocòpies d’una o altra, han de ser en el lloc on es fan les construccions i les instal·lacions fins que s’acabin, perquè puguin exhibir-se a requeriment de l’Administració municipal, ja que aquests documents han de romandre en el lloc de les construccions.

 

Article 7. Garantia per danys.

 

1. Quan l’execució de l’obra pugui ocasionar danys en el paviment de la via pública, o en qualsevol servei municipal d’infrastructura urbanística, jardineria o mobiliari urbà, és requisit previ, a la concessió de la llicència, fer el dipòsit d’una fiança per respondre dels danys que en aquests elements s’hi puguin ocasionar durant el temps que duri l’obra.

 

2. La quantitat que s’ha de dipositar la fixen els serveis tècnics municipals, i es té en compte: la superfície de la via pública que s’utilitza, l’entitat dels serveis tècnics municipals que puguin ser afectats i els preus de mercat vigents en el moment de sol·licitar la llicència per a la reposició del paviment i de les instal·lacions.

 

3. Les obres que es facin en carrers que no estiguin pavimentats són exemptes del dipòsit, sempre que no en resultin afectats els serveis a què fan referència els paràgrafs anteriors.

 

4. Un cop acabada l’obra, s’hauran de tornar els diners de la fiança, previ informe favorable dels serveis tècnics municipals, o, si escau, s’haurà d’exigir la diferència que es pugui produir en contra dels executors de les obres, per causa dels desperfectes de tot tipus que hagin ocasionat en la via pública o en els serveis municipals.

 

5. Per determinar el càlcul del dipòsit i la quantitat a satisfer, cal atenir-se al cost suportat efectivament per l'Ajuntament per tal de practicar les reconstruccions de què es tracti, i, en tot cas, cal aplicar com a tarifes mínimes les següents:

a) Ferms primaris (terra, macadams) 33,04 €/ m2

b) Empedrats 165,19 €/ m2

c) Formigons 94,56 €/ m2

d) Aglomerats asfàltics 83,25 €/ m2

e) Lloses de pedra natural 270,04 €/ m2

f) Voreres 94,78 €/ m2

e) Clavegueres 26,01 €/ ml

f) Pluvials 18,21 €/ ml

h) Xarxa aigua potable 19,15 €/ ml

 

Article 8. Inspecció.

 

La inspecció de l’Impost s’haurà de fer d’acord amb el que preveuen la Llei General Tributària, la resta de Lleis de l’Estat i les disposicions dictades per al seu desenvolupament.

 

Article 9. Infraccions, recàrrec d’extemporaneïtat i sancions.

 

1. La presentació de la declaració establerta a l’article 9.1 en data posterior a l’acreditament de l’impost originarà l’aplicació dels recàrrecs d’extemporaneïtat, previstos a l’article 61.3 de la Llei General Tributària.

 

2. La inspecció i la comprovació de l’impost es realitzaran d’acord amb el que es preveu en la Llei General Tributària i en les disposicions dictades per al seu desenvolupament.

 

3. La manca de presentació de les declaracions, la presentació fora de termini, previ requeriment de l’Administració tributària o la presentació de forma incompleta o incorrecta, constitueixen infraccions greus.

 

4. La manca d’ingrès de la quota tributaria es sancionarà amb multa pecuniaria del 50 per 100 de la quota deixada d’ingressar. A més s’exigiran els interessos de demora des de la data d’inici de les obres fins el dia que es practiqui la liquidació que regularitzi la situació tributària.

 

5. Pel que fa referència a la qualificació de les infraccions tributàries i a les sancions que els corresponguin en cada cas, s’ha d’aplicar el que disposa els articles 77 i següents de la Llei General Tributària, les disposicions que la complementen i despleguen i l’Ordenança fiscal general.

 

Disposició transitòria

 

Per tal d’afavorir la renovació dels edificis afectats per patologies de la construcció, es concedirà una subvenció única per un import equivalent al 75 per cent de la quota de l’impost. Formulada expressament la petició o d’ofici, l’administració procedirà a inspeccionar l’obra sol·licitada i a dictar la resolució pertinent conforme als informes elaborats pels serveis tècnics municipals.

 

Amb l’objectiu de fomentar la renovació d’establiments hotelers, s’estableix una bonificació de la quota de l’impost del 10 per cent, quan les obres siguin de renovació o millora d’un establiment hoteler en recerca de la qualitat.

 

L’acompliment d’aquests requisits es justificarà amb informe tècnic elaborat per un professional competent en la matèria adjuntant-lo a la sol·licitud de bonificació que ineludiblement s’haurà de demanar

 

DISPOSICIÓ FINAL.

 

Aquesta ordenança fiscal entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona. Continuarà vigent mentre no se’n acordi la modificació o derogació.

 

ORDENANÇA FISCAL núm. 4

 

Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana

 

Article 1. Naturalesa, objecte i fonament.

 

Aquest Ajuntament en virtut del que disposa l’article 106 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local i d’acord amb el que preveu l’article 59.2 del RDLegislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, s’estableix l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys Urbans, que es regularà per la present Ordenança redactada d’acord amb el que disposen els articles 104 a 110 1 del RDLegislatiu 2/2004 esmentat.

 

Article 2. Base imposable

 

1. La base imposable d’aquest impost està constituïda per l’increment real del valor dels terrenys de naturalesa urbana manifestat en el moment de l’acreditament i experimentat al llarg d’un període màxim de vint anys.

 

2. Per determinar l’import de l’increment real a què es refereix l’apartat anterior, hom aplicarà sobre el valor del terreny en el moment de l’acreditament el percentatge que correspongui en funció del nombre d’anys durant els quals s’hagués generat aquest increment.

 

3. El percentatge esmentat anteriorment serà el que en resulti de multiplicar el nombre d’anys expressat en l’apartat 2 d’aquest article pel percentatge anual corresponent, que serà:

a) Per als increments de valor generats en un període de temps comprès entre un i cinc anys: 2’6

b) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a deu anys: 2’3

c) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a quinze anys: 2’2

d) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a vint anys: 2’2

 

Als efectes de determinar el període de temps en què es generi l’increment del valor, hom prendrà només els anys complets transcorreguts entre la data de l’anterior adquisició del terreny de què es tracti o de la constitució o transmissió igualment anterior d’un dret real de gaudi limitatiu del domini sobre aquest i la producció del fet imposable d’aquest impost, sense tenir en consideració les fraccions d’any.

 

El període de generació no podrà ser inferior a un any en cap cas.

 

Article 3. Acreditació

 

En les transmissions de terrenys de naturalesa urbana es considerarà com el seu valor, al temps d’acreditament d’aquest impost, el que tinguin fixats en aquest moment als efectes de l’Impost sobre Béns Immobles.

 

Article 4. Drets reials

 

En la constitució i transmissió de drets reials de gaudi, limitatius del domini, sobre terrenys de naturalesa urbana, el percentatge corresponent s’aplicarà sobre la part del valor definit en l’article anterior que representi, quant al mateix, el valor dels drets esmentats, calculat segons les regles següents:

 

a) En el cas de constituir-se un dret d’usdefruit temporal, el seu valor equivaldrà a un 2 per cent del valor cadastral del terreny per cada any de la seva durada, i no pot excedir del 70 per cent d’aquest valor cadastral.

b) Si l’usdefruit fos vitalici, el seu valor, en el cas que l’usufructuari tingués menys de vint anys, serà equivalent al 70 per cent del valor cadastral del terreny, i aquesta quantitat minorarà en un 1 per cent per cada any que passi d’aquesta edat, fins al límit mínim del 10 per cent del valor cadastral esmentat.

c) Si l’usdefruit s’estableix a favor d’una persona jurídica per un termini indefinit o superior a trenta anys, es considerarà com una transmissió de la propietat plena del terreny subjecta a condició resolutòria, i el seu valor equivaldrà al 100 per cent del valor cadastral del terreny usufructuat.

d) Quan es transmeti un dret d’usdefruit que ja existeix, els percentatges expressats en les lletres A), B) i C) anteriors s’aplicaran sobre el valor cadastral del terreny al temps d’aquesta transmissió.

e) Quan es trasmeti el dret de nuda propietat, el seu valor serà igual a la diferència entre el valor cadastral del terreny i el valor de l’usdefruit, calculat segons les regles anteriors.

f) El valor dels drets d’ús i habitació serà el que en resulti d’aplicar al 75 per cent del valor cadastral dels terrenys sobre els que es constitueixin aquests drets, les regles corresponents a la valoració dels usdefruits temporals o vitalicis, segons els casos.

g) En la constitució o la transmissió de qualsevol altres drets reals de gaudi limitatius del domini, diferents dels que estan enumerats en les lletres A, B), C), D), i F) d’aquest article i en el següent, es considerarà com el seu valor, als efectes d’aquest impost:

a) El capital, preu o valor pactat quan es constitueixen, si era igual o major que el resultat de la capitalització a l’interès bàsic del Banc d’Espanya de la seva renda o pensió anual.

b) Aquest darrer, si aquell fos menor.

 

Article 5. Dret a elevar

 

En la constitució o la transmissió del dret a elevar una o més plantes sobre un edifici o terreny o del dret a realitzar la construcció sota terra sense que impliqui l’existència d’un dret real de superfície, el percentatge corresponent s’aplicarà sobre la part del valor cadastral que representi, en relació al mateix, el mòdul de proporcionalitat fixat en l’escriptura de transmissió o, en el seu defecte, el que en resulti d’establir la proporció entre la superfície o el volum de les plantes que s’han de construir en alçada o en subsòl i la superfície total o el volum edificats una vegada que aquelles s’han construït.

 

Article 6. Expropiació forçosa

 

En els supòsits d’expropiació forçosa, el percentatge corresponent s’aplicarà sobre la part del preu just que correspongui al valor del terreny.

 

Article 7. Tipus

 

La quota d’aquest impost serà la que resulti d’aplicar a la base imposable el tipus del 23,33 %.

 

Article 8. Bonificacions en la quota

 

1. En els supòsit de transmissió de terrenys i en la transmissió o constitució de drets de gaudi limitatius del domini realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els cònjuges i els ascendents i adoptats i parents col·laterals majors de 65 anys, s’aplicarà una bonificació del 50 per cent sobre la quota resultant.

 

2. Per poder gaudir de la bonificació, el subjecte passiu haurà de tenir la seva residència habitual, entenent com a tal aquella que consta en el padró d’habitants, en la finca que es objecte d’imposició, com a mínim durant els dos darrers anys i no ser al mateix temps propietari de cap altra habitatge o finca amb ús residencial en el terme de Tossa de Mar. Aquesta qüestió s’acreditarà amb una declaració responsable signada per l’hereu adquirent. En qualsevol cas es bonificaran els habitatges adaptats a minusvalies.

 

Article 9. Acreditament

 

1. L’impost s’acredita:

a) Quan es transmeti la propietat del terreny, sia a títol onerós o gratuït, entre vius o per causa de mort, en la data de la transmissió.

b) Quan es constitueixi o es transmeti qualsevol dret real de gaudi limitatiu del domini, en la data en què tingui lloc la constitució o la transmissió.

2.Als efectes del que es disposa en l’apartat anterior es considerarà com a data de la transmissió:

a) En els actes o els contractes entre vius, la de l’atorgament del document públic i, quan es tracti de documents privats, la de la seva incorporació o inscripció en un registre públic o la del seu lliurament a un funcionari públic per raó del seu ofici.

b) En les transmissions per causa de mort, la de la defunció de causant.

 

Article 10. Dret a la devolució

 

1. Quan es declari o es reconegui judicialment o administrativament que ha tingut lloc la nul·litat, la rescissió o la resolució de l’acte o el contracte determinant de la transmissió del terreny o de la constitució o transmissió del dret real de gaudi sobre aquest, el subjecte passiu tindrà dret a la devolució de l’impost pagat, sempre que aquest acte o contracte no li hagués produït efectes lucratius i que reclami la devolució en el termini de cinc anys des que la resolució va ser ferma, entenent-se que existeix efecte lucratiu quan no es justifiqui que els interessats hagin d’efectuar les devolucions recíproques a què es refereix l’article 1.295 del Codi Civil. Encara que l’acte o el contracte no hagin produït efectes lucratius, si la rescissió o la resolució es declarava per incompliment de les obligacions del subjecte passiu de l’impost, no hi haurà lloc per a cap devolució.

 

2. Si el contracte queda sense efecte per acord mutu de les parts contractants no s’escaurà la devolució de l’impost pagat i es considerarà com un acte nou sotmès a tributació. Com a tal mutu acord, s’estimarà l’avinença en acte de conciliació i assentiment de la demanda.

 

3. En els actes o els contractes entre els quals existeixi alguna condició, la seva qualificació es farà d’acord amb les prescripcions contingudes en el Codi Civil. Si fos suspensiva, l’impost no es liquidarà fins que aquesta no es compleixi. Si la condició fos resolutòria, no cal dir que l’impost s’exigirà, a reserva, quan la condició es compleixi, en el cas de fer-se la devolució oportuna, segons la regla de l’apartat 1 anterior.

 

Article 11. Gestió de l’impost

 

1. El subjecte passiu haurà de practicar autoliquidació en els terminis, forma i efectes previstos per la Llei. L’autoliquidació tindrà caràcter de liquidació provisional.

 

Quan l’Administració no proporcioni la valoració imprescindible per a practicar l’autoliquidació, el subjecte passiu presentarà l’oportuna declaració.

 

2. Els subjectes passius estaran obligats a presentar davant d’aquest Ajuntament autoliquidació o declaració segons el model que aquest ha determinat, on s’hi contindran els elements de la relació tributària imprescindibles per practicar la liquidació corresponent.

 

3. Aquesta autoliquidació o declaració haurà de ser presentada en els següents terminis, des de la data en què es produeixi l’acreditament de l’impost:

 

a) Quan es tracti d’actes "inter vivos", el termini serà de trenta dies hàbils.

b) Quan es tracti d’actes per causa de mort, el termini serà de sis mesos prorrogables fins a un any a sol·licitud del subjecte passiu.

 

4. A l’autoliquidació o declaració s’hi adjuntaran els documents on hi constin els actes o els contractes que originen la imposició, i fotocòpia del DNI o NIF del subjecte passiu.

 

Article 12. Notificacions

 

Les liquidacions de l’impost es notificaran íntegrament als subjectes passius, indicant el termini d’ingrés i els recursos corresponents.

 

Article 13. Obligacions del contribuent

 

Independentment del que es disposa en l’apartat primer de l’article 17, també estan obligats a comunicar a l’Ajuntament la realització del fet imposable en els mateixos terminis que els subjectes passius:

 

a) En els supòsits contemplats en la lletra a) de l’article 6è. d’aquesta ordenança, sempre que s’hagin produït per negoci jurídic entre vius, el donant o la persona que constitueixi o que transmeti el dret real de què es tracti.

b) En els supòsits contemplats en la lletra b) d’aquest article, l’adquirent o la persona a favor de la qual es constitueixi o es transmeti el dret real de què es tracti.

 

Article 14. Notaris i Registradors

 

Els notaris també estaran obligats a remetre a l’Ajuntament, dins de la primera quinzena de cada trimestre, una relació o índex comprensiva de tots els documents que han autoritzat en el trimestre anterior, i en els que s’hi continguin els fets, els actes o els negocis jurídics que posin de relleu la realització del fet imposable d’aquest impost, amb excepció feta dels actes d’última voluntat. També estaran obligats a remetre, dins del mateix termini, una relació dels documents privats comprensius dels mateixos fets, actes o negocis jurídics, que els hagin estat presentats per a coneixement i legitimació de firmes. El que es preveu en aquest apartat s’entén sense perjudici del deure general de col·laboració establert en la Llei General Tributària.

 

Article 15. Inspecció i recaptació

 

La inspecció i la recaptació de l’impost es realitzaran d’acord amb el que es preveu en la Llei General Tributària, en les altres lleis de l’Estat reguladores de la matèria i en les disposicions dictades per al seu desenvolupament.

 

Article 16. Infraccions, recàrrecs d’extemporaneïtat i sancions

 

1. Si l’ingrés o la presentació de la declaració s’efectua dins dels tres, sis o dotze mesos següents al final del termini voluntari de presentació i ingrés, s’aplicarà un recàrrec únic del 5, 10 o 15 per cent respectivament amb exclusió de l’interès de demora i de les sancions.

 

2. Si l’ingrés o la presentació de la declaració s’efectua després dels 12 mesos següents al venciment del termini legal per a fer-ho, s’exigirà el recàrrec del 20 per cent i els interessos de demora.

 

3. Constitueix infracció greu deixar d’ingressar o no presentar la declaració dins els terminis assenyalats, llevat dels supòsits contemplats als punts 1 i 2 d’aquest article.

 

4. La sanció mínima és del 50 per 100 de les quantitats que hagueren deixat d’ingressar-se. No obstant això, l’esmentada sanció es reduirà en un 30 per 100 quan el subjecte infractor manifesti la seva conformitat amb la proposta de regularització que se li formuli.

 

5. En tot allò relatiu a la qualificació de les infraccions tributàries i a la determinació de les sancions que els corresponguin en cada cas, hom aplicarà el règim regulat en la Llei General Tributària i en les disposicions que la complementen i la desenvolupen.

 

Disposició final

 

Aquesta ordenança fiscal entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona. El seu període de vigència es mantindrà fins que s’esdevinguin la seva modificació o la seva derogació expresses.

ORDENANÇA FISCAL núm. 5

 

Contribucions especials

 

Capítol I. Fet imposable

 

Article 1r

 

1. El fet imposable de les contribucions especials el constituirà l’obtenció d’un benefici o d’un augment de valor dels seus béns per part del subjecte passiu com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis públics de caràcter municipal per part d’aquest municipi.

2. Les contribucions especials es fonamentaran en la simple realització de les obres o en l’establiment o ampliació dels serveis a què es refereix l’apartat anterior i la seva exacció serà independent del fet que les unes o els altres les utilitzin efectivament els subjectes passius.

 

Article 2n.

 

1. Als efectes del que disposa l’article precedent, tindran la consideració d’obres i serveis municipals els següents:

a) Els que realitzi o estableixi el municipi dintre dels seu àmbit de competència per atendre les finalitats que hom li ha atribuït.

b) Els que realitzi o estableixi el municipi perquè altres entitats públiques els hagin atribuït i aquells la titularitat dels quals, d’acord amb la Llei, hagués assumit.

c) Els que realitzin o estableixin altres entitats públiques o els seus concessionaris, amb aportacions econòmiques d’aquest municipi.

2.Les obres i serveis a què es refereix la lletra a) de l’apartat anterior conservaran el seu caràcter de municipals fins i tot quan els hagin realitzat o establert:

a) Organismes autònoms municipals o societats mercantils del capital social dels quals aquest municipi en fos l’únic titular.

b) Concessionaris amb aportacions d’aquest municipi.

c) Associacions de contribuents.

3. Les contribucions especials municipals són tributs de caràcter finalista i el producte de la seva recaptació es destinarà íntegrament a cobrir les despeses de l’obra o de l’establiment o ampliació del servei amb motiu dels quals hom les hagi establert i exigit.

 

Article 3r.

 

El municipi podrà, potestativament, acordar la imposició i l’ordenació de contribucions especials, sempre que hi concorrin les circumstàncies que conformen el fet imposable, establertes en l’article 1r. d’aquesta ordenança general:

a) Per l’obertura de carrers i places i la primera pavimentació de les calçades.

b) Per la primera instal·lació, renovació i substitució de xarxes de distribució de l’aigua, de xarxes de clavegueres i desguàs d’aigües residuals.

c) Per l’establiment i substitució de l’enllumenat públic i per la instal·lació de xarxes de distribució d’energia elèctrica.

d) Per l’eixamplement i noves alineacions dels carrers i places que ja estan obertes i pavimentades i per la modificació de les rasants.

e) Per la substitució de calçades, voreres, absorbidor i boques de rec de les vies públiques urbanes.

f) Per l’establiment i ampliació del servei d’extinció d’incendis.

g) Per la construcció d’embassaments, canals i altres obres per a la irrigació de finques.

h) Per la realització d’obres de captació, embassament, dipòsit, conducció i depuració d’aigües per al proveïment.

i) Per la construcció d’estacions depuradores d’aigües residuals i col·lectors generals.

k) Pel desmunt, terraplenament i construcció de murs de contenció.

l) Per la realització d’obres de dessecament i sanejament i de defensa de terrenys contra crescudes i inundacions i la regulació i desviació de cursos d’aigua.

m) Per la construcció de galeries subterrànies per a l’allotjament de xarxes i canonades de distribució d’aigua, gas i electricitat i perquè siguin utilitzades per xarxes de serveis de comunicació i informació.

n) Per la realització o l’establiment o ampliació de qualssevulla altres obres o serveis municipals.

 

Capítol II. Exempcions i bonificacions

 

Article 4t.

 

1. En matèria de contribucions especials no es reconeixeran altres beneficis fiscals que els que s’estableixin per disposicions amb rang de llei o per tractats o convenis internacionals.

2. Els qui es considerin amb dret a un benefici fiscal en els casos que es refereix l’apartat anterior, així ho faran constar davant del municipi, mencionant expressament el precepte en el que considerin que hi ha el seu dret emparat.

3. Quan es reconeguin beneficis fiscals en les contribucions especials municipals, les quotes que haurien pogut correspondre als beneficiaris o, si és el cas, l’import de les bonificacions no es podran distribuir entre els altres subjectes passius.

 

Capítol III. Subjectes passius

 

Article 5è.

 

1. Tindran la consideració de subjectes passius de les contribucions especials municipals les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 33 de la Llei General Tributària que es beneficiïn especialment per la realització de les obres o per l’establiment dels serveis municipals que originin l’obligació de contribuir.

2. Als efectes del que es disposa en l’apartat anterior es consideraran persones beneficiades especialment:

a) En les contribucions especials per realització d’obres o establiments o ampliació de serveis que afectin béns immobles, els seus propietaris.

b) En les contribucions especials per realització d’obres o establiment o ampliació de serveis a conseqüència d’explotacions empresarials, les persones o entitats que en siguin titulars.

c) En les contribucions especials per l’establiment o ampliació dels serveis d’extinció d’incendis, a més dels propietaris dels béns afectats, les companyies d’assegurances que desenvolupin la seva activitat en el ram, en el terme d’aquest municipi.

d) En les contribucions especials per construcció de galeries subterrànies, les empreses subministradores que les hagin d’utilitzar.

 

Article 6è.

 

1. Sens perjudici, si és el cas, d’allò que es disposa en l’apartat 3 de l’article 11 d’aquesta ordenança general, les contribucions especials recauran directament sobre les persones naturals o jurídiques que apareguin en el Registre de la Propietat com a propietàries o posseïdores dels béns immobles, o en el Registre Mercantil o en la Matrícula de l’Impost sobre Activitats Econòmiqes, com a titulars de les explotacions o negocis afectats per les obres o serveis, en la data en què s’acabin o en la data en què comenci la seva prestació.

2. En els casos de règim de propietat horitzontal, la representació de la comunitat de propietaris facilitarà a l’administració municipal el nom dels copropietaris i el seu coeficient de participació en la comunitat, per tal de procedir al gir de les quotes individuals. Si no es fa així, hom entendrà acceptat el fet que es giri una quota única, de la distribució de la qual se n’ocuparà la mateixa comunitat.

 

Capítol IV. Base imposable

 

Article 7è.

 

1. La base imposable de les contribucions especials està constituïda, com a màxim, pel 90 per cent del cost que el municipi suporti per la realització de les obres o per l’establiment o ampliació dels serveis.

2. El cost esmentat estarà integrat pels següents conceptes:

a) El cost real dels treballs pericials, de redacció de projecte i de direcció d’obres, plans i programes tècnics.

b) L’import de les obres que s’han de realitzar o dels treballs d’establiment o ampliació dels serveis.

c) El valor dels terrenys que permanentment hagin d’ocupar les obres o serveis, llevat que es tracti de béns d’ús públic, de terrenys cedits gratuïtament i obligatòriament al municipi, o el d’immobles cedits en els termes que estableix l’article 77 de la Llei de Patrimoni de l’Estat.

d) Les indemnitzacions que s’escaiguin per l’enderrocament de construccions, destrucció de plantacions, obres o instal·lacions i les que hagin d’abonar-se als arrendataris dels béns que s’hagin d’enderrocar o s’hagin d’ocupar.

e) L’interès del capital invertit en les obres o serveis quan el municipi haguessin d’apel·lar el crèdit per finançar la part que no cobreixen les contribucions especials o la que cobreixen en el cas del seu fraccionament general.

3. El cost total pressupostat de les obres o serveis tindrà caràcter de simple previsió. Si el cost real resultava major o menor que el previst, hom prendrà el major a efectes del càlcul de les quotes corresponents.

4. Quan es tracti d’obres o serveis a què es refereix l’article 2n.,1.c) d’aquesta ordenança, o de les que realitzin els concessionaris amb aportacions del municipi a què es refereix l’apartat 2.b) del mateix article, la base imposable de les contribucions especials es determinarà en funció de l’import d’aquestes aportacions, sense perjudici de les que puguin imposar altres administracions públiques per raó de la mateixa obra o servei. En tot cas, hom respectarà el límit del 90 per cent a què es refereix l’apartat primer d’aquest article.

5. Als efectes de determinar la base imposable, hom entendrà per cost suportat pel municipi la quantia que en resulta de restar a la xifra del cost total l’import de les subvencions o auxilis que l’entitat local obtingui de l’Estat o de qualsevol altra persona o entitat pública o privada. Hom exceptua el cas que la persona o entitat que aporti la subvenció o l’auxili tingui la condició de subjecte passiu. En aquest cas hom procedirà d’acord amb el que s’indica en l’apartat 2 de l’article 9è d’aquesta ordenança general.

 

Article 8è

 

La corporació determinarà en l’acord d’ordenació respectiu el percentatge del cost de l’obra que hagi suportat i que constitueixi, en cada cas concret, la base imposable de la contribució especial de què es tracti, amb el límit, sempre, del 90 per cent a què es refereix l’article anterior.

 

Capítol V. Quota tributària

 

Article 9è.

 

1. La base imposable de les contribucions especials es repartirà entre els subjectes passius, tenint en compte la classe i la naturalesa de les obres i serveis, d’acord amb les regles següents:

a) Amb caràcter general s’aplicaran conjuntament o separada, com a mòduls de repartiment, els metres lineals de façana dels immobles, la seva superfície, el seu volum edificable i el valor cadastral als efectes de l’Impost sobre Béns Immobles.

b) Si es tracta de l’establiment i millora del servei d’extinció d’incendis, es podran distribuir entre les entitats o societats que cobreixin el risc per béns situats en aquest municipi, proporcionalment a l’import de les primes recaptades en l’any immediatament anterior. Si la quota exigible a cada subjecte passiu superés el 5 per cent de l’import de les primes que aquest ha recaptat, l’excés es traslladarà als exercicis successius fins a la seva amortització total.

c) En el cas de les obres a què es refereix l’article 3r.,m) d’aquesta ordenança general, l’import total de la contribució especial es distribuirà entre les companyies o empreses que les hagin d’utilitzar en raó a l’espai reservat a cada una o en proporció a la seva secció total, encara que no les usin immediatament.

2. En el cas que, per a la realització de les obres o l’establiment o ampliació dels serveis municipals, hom atorgués una subvenció o auxili econòmic per qui tingués la condició de subjecte passiu de les contribucions especials que s’exaccionaven per aquesta raó, l’import d’aquesta subvenció o auxili es destinarà, primerament, a compensar la quota de la persona o entitat corresponent. L’excés, si n’hi havia, s’aplicarà a reduir, a prorrata, la quota de la resta de subjectes passius.

 

Article 10è.

 

1. En tota mena d’obres, quan a la diferència de cost per unitat en els diferents trajectes, trams o seccions de l’obra o servei no li correspongui una diferència anàloga en el grau d’utilitat o benefici per als interessats, totes les parts del pla corresponent es consideraran en conjunt als efectes del repartiment i, en conseqüència, per a la determinació de les quotes individuals hom no s’atindrà únicament al cost especial del tram o secció que afecti immediatament a cada contribuent.

2. En el cas que l’import total de les contribucions especials es repartís tenint en compte els metres lineals de façana dels immobles, s’entendrà per finques amb façana a la via pública no només les que estiguin edificades coincidint amb l’alineació exterior de la façana sinó també les que estan construïdes en blocs aïllats sigui quina sigui la seva situació en relació a la via pública que delimita aquella illa de cases i sigui objecte de l’obra. Conseqüentment, la longitud de la façana es mesurarà, en aquests casos, per la del solar de la finca, independentment de les circumstàncies de l’edificació, de la reculada, dels patis oberts, de les zones de jardí o espais lliures.

3. Quan el trobament de dues façanes estigui formada per un xamfrà o s’uneixin en una corba, es consideraran als efectes de la mesura de la longitud de la façana la meitat de la longitud del xamfrà o la meitat del desenvolupament de la corba, que se sumaran a les longituds de les façanes immediates.

 

Capítol VI. Acreditament

 

Article 11è.

 

1. Les contribucions especials s’acrediten en el moment que les obres s’hagin realitzat o comenci la prestació del servei. Si les obres fossin fraccionables, l’acreditament es produirà per a cada un dels subjectes passius des que s’hagin executat les que corresponen a cada tram o fracció de l’obra.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, una vegada que s’hagi aprovat l’acord concret d’imposició i ordenació, el municipi podrà exigir el pagament a la bestreta de les contribucions especials en funció de l’import del cost previst per a l’any següent. No es podrà exigir la bestreta d’una nova anualitat si no s’han executat les obres per a les quals hom va exigir la bestreta corresponent.

3. El moment de l’acreditament de les contribucions especials es tindrà en compte als efectes de determinar la persona obligada al pagament, conforme amb el que es preveu en l’article 5è d’aquesta ordenança general, fins i tot quan en l’acord concret d’ordenació hi figuri com a subjecte passiu el qui ho sigui amb referència a la data de la seva aprovació i que hagués pagat les quotes a la bestreta, d’acord amb el que es disposa en l’apartat 2 d’aquest article. Quan la persona que hi figuri com a subjecte passiu en l’acord concret d’ordenació, i això se li hagi notificat, transmeti els drets sobre els béns o explotacions que motivin la imposició en el període comprès entre l’aprovació d’aquest acord i el del naixement de l’acreditament, estarà obligada a notificar a l’administració municipal la transmissió efectuada, en el termini d’un mes des de la data de la transmissió i, si no ho feia, l’administració esmentada podrà dirigir l’acció per al cobrament contra qui figurava com a subjecte passiu en l’expedient mencionat.

4. Quan hagi finalitzat la realització total o parcial de les obres, o s’hagi iniciat la prestació del servei, hom procedirà a determinar els subjectes passius, la base i les quotes individualitzades definitives, i es giraran les liquidacions que corresponguin i es compensaran, com a lliurament a compte, els pagaments que hom hagués realitzat a la bestreta. Aquesta determinació definitiva la realitzaran els òrgans competents del municipi , tot ajustant-se a les normes de l’acord concret d’ordenació del tribut per a l’obra o servei de què es tracti.

5. Si els pagaments realitzats a la bestreta els haguessin efectuat persones que no tenen la condició de subjectes passius en la data de l’acreditament del tribut o bé excedissin de la quota individual definitiva que els correspongui, l’Ajuntament practicarà d’ofici la devolució corresponent.

 

Capítol VII. Gestió, liquidació, inspecció i recaptació

 

Article 12è.

 

La gestió, la liquidació, la inspecció i la recaptació de les contribucions especials es realitzaran en la forma, terminis i condicions que s’estableixen en la Llei General Tributària, en les altres lleis de l’Estat, reguladores de la matèria, i en les disposicions dictades per al seu desenvolupament.

 

Article 13è.

 

1. Una vegada determinada la quota que s’ha de satisfer, el municipi podrà concedir, a sol·licitud del contribuent, el seu fraccionament o ajornament per un termini màxim de cinc anys, havent-se de garantir el pagament del deute tributari, que inclourà l’import de l’interès de demora de les quantitats ajornades, mitjançant hipoteca, prenda, aval bancari o una altra garantia suficient que satisfaci la corporació.

2. La concessió del fraccionament o ajornament implicarà la conformitat del sol·licitant amb l’import total de la quota tributària que li correspongui.

3. La falta de pagament implicarà la pèrdua del benefici de fraccionament, amb expedició de certificació de descobert per la part pendent de pagament, recàrrecs i interessos corresponents.

4. El contribuent podrà, en qualsevol moment, renunciar als beneficis d’ajornament o fraccionament, mitjançant l’ingrés de la quota o de la seva part pendent de pagament, a més dels interessos vençuts, per la qual cosa es cancel·larà la garantia constituïda.

5. D’acord amb les condicions sòcio-econòmiques de la zona en la que es realitzin les obres, la seva naturalesa i el seu quadre d’amortització, el cost, la base liquidable i l’import de les quotes individuals, el municipi podrà acordar d’ofici el pagament fraccionat amb caràcter general per a tots els contribuents, sense perjudici que ells mateixos puguin, en qualsevol moment, anticipar els pagaments que considerin oportuns.

 

Capítol VIII. Imposició i ordenació

 

Article 14è.

 

1. L’exacció de les contribucions especials precisarà l’adopció prèvia per part del municipi de l’acord d’imposició en cada cas concret.

2. L’acord relatiu a la realització d’una obra o a l’establiment o ampliació d’un servei que hagi de pagar-se mitjançant contribucions especials, no es podrà realitzar fins que no s’hagin aprovat la seves ordenacions concretes.

3. L’acord d’ordenació o ordenança reguladora serà d’adopció inexcusable i contindrà la determinació del cost previ de les obres i serveis, de la quantitat que s’ha de repartir entre els beneficiaris i dels criteris de repartiment. L’acord dâ€